Tòpic català o caspa espanyola

"La festa de la democràcia" (quina cursileria!) ha deixat una ressaca espessa i confusa. Ningú ha quedat satisfet dels resultats del 9-M per molt somriure saltimbanqui i bandera colorista intentant dissimular un escenari gris per a tots els partits. A banda dels vots, que tots desitjarien de més, alguna cosa els ha fallat i, aquest cop, no ha estat la participació. L'abstenció s'havia convertit en un recurs fàcil a l'hora de justificar victòries insuficients o grans derrotes. La participació per sobre del 70% fa més difícil de trobar arguments. Mentre els busquen, ens hem estalviat els retrets de les darreres convocatòries, que culpaven de l'abstenció els mitjans de comunicació per no saber transmetre el missatge correcte, en lloc de la cridòria. Difícilment els partits polítics podran afrontar una altra campanya amb els mateixos plantejaments. Les quilomètriques xifres de mítings i monòlegs, d'hores gratuïtes de televisió, ja no són suficients per guanyar folgadament. La desoladora imatge del periodisme que ens ha deixat el cara a cara Zapatero-Rajoy, amb el soroll de fons dels blogs electorals, i l'anècdota de les enquestes, publicades a Andorra (llàstima que El Periódico no tingui una edició a Perpinyà), perquè a Espanya estan prohibides, durant l'última setmana de campanya, configuren un panorama només compatible amb la decadent Eurovisió, però sense tanta tecnologia. Les votacions al Congrés de Diputats i a Eurovisió han permès veure que entre la ficció del "català emprenyat" i el freaky del Chikilicuatre hi ha una altra realitat, que viu al marge del tòpic català i la caspa espanyola. Què serà dels polítics el dia que els puguem votar pel mòbil!

Pilar Antillach
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 16 de març del 2008