De què riu, Sr. diputat?

Un luxe reunir, a la Universitat de Barcelona, el rector, Màrius Rubiralta; el sociòleg Salvador Giner; la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla; el filòsof José Antonio Marina; l'escriptor Quim Monzó; la degana dels advocats, Silvia Salinas; el president del CAC, Josep M. Carbonell, i els degans de Periodisme per parlar de la importància dels mitjans públics en el desenvolupament del país, arran de la polèmica llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovosuals (CCMA). I una decepció que hagi coincidit amb un nou espectacle pel nomenament del director general de la CCMA. Una escena que es repeteix com en la pitjor de les pel·lícules i que exigeix una millora del guió -el conseller Tresserres ha amenaçat de canviar la llei- abans que s'ensorri la productora. El problema pel president de la CCMA, Albert Sáez, és que "han fet una llei anglosaxona per a un país llatí". A Monzó el fascina aquesta contradicció que ha servit per demostrar que "els polítics són uns barruts". El comentari provoca el somriure del públic i la hilaritat d'un diputat assegut a primera fila. Un dels assistents ho remarca: "L'actitud del polític em recorda aquella cançó sud-americana ¿De qué se rie Sr. ministro?". Quina ingenuïtat creure que el servei públic pot interessar a una societat que ha fet del cinisme la principal arma de defensa contra qualsevol exigència de responsabilitat. "No hi ha cap justificació perquè existeixi Telemadrid", sentenciava José Antonio Marina amb la desgana de qui, fastiguejat de tan abús, és incapaç de fer la lectura inversa: no hi ha cap justificació perquè Telemadrid, o qualsevol altre mitjà públic d'aquí, no pugui ser com la britànica BBC.

Pilar Antillach
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Diumenge, 13 d'abril del 2008