TINC UNA LLISTA
Contra la negació dels principis no hi ha discussió."Contra negantem principia non est disputandum". És la reacció que provoquen les declaracions del diputat del PSC, Joan Ferran, quan va dir que TV3 i Catalunya Ràdio tenen "crosta nacionalista" i demanà un "reset per començar de nou". La revenja que Ferran pregona invalida el poc o molt sentit que puguin tenir la resta de les seves declaracions. El diputat socialista s'ha atrevit a dir en públic el que col·legues seus repeteixen en privat des de sempre: "Els mitjans de comunicació són massa importants per deixar-los en mans dels professionals". Cap polític s'atreveix a dir el mateix de cap altre col·lectiu o organisme públic. El govern en defineix el model (d'escola o sanitat pública) però no detalla el protocol per operar les angines o el que s'ha de preguntar en un examen de matemàtiques. Ningú li pregunta al metge si és nacionalista, de dretes o d'esquerres, aspectes que no tenen per què interferir en la seva feina.
DONCS, HI HA QUI ESTÀ CONVENÇUT QUE LA RÀDIO i la televisió pública ha de ser del mateix color que el govern de torn. És com tornar a l'època del blanc i negre, en què només hi sortien els "bons". Aquest autoritarisme tan arrelat entre alguns polítics, més que una crosta, és un llast de segles que, encara avui, s'arrossega com una mena d'"ADN franquista", latent en innombrables actituds que condicionen les relacions entre el poder i la premsa. Sembla que Joan Ferran té una llista de periodistes bons i dolents, jo en tinc una altra del que ell i la resta de membres del Parlament poden fer per garantir uns mitjans públics "neutrals, plurals, informatius i no partidistes" tal com demana.
1. NOMENIN AL CAPDAVANT DE LES EMISSORES PÚBLIQUES professionals rigorosos i honestos, amb coratge suficient per defensar, sense complexos, la funció de servei públic, prescindint de quotes polítiques.
2. DEIXIN DE CREURE QUE ELS POLÍTICS, o qualsevol organisme de poder, tenen més dret que la resta de ciutadans a sortir a la televisió. Hi ha molta gent que treballa per millorar el món, que té coses interessants a dir, i ni tan sols reclamen aquest dret. I això sí que fa pujar l'audiència!
3. NO ENS FACIN PERDRE MÉS TEMPS amb la seva "agenda oficial" d'inauguracions, declaracions i contradeclaracions i entrevistes prèviament pactades. Acabin amb la moda, ja passada de temporada (s'ho va inventar el PP quan manava), de rodes de premsa sense preguntes i d'imatges gravades pels mateixos partits, com si es tractés d'un espot més de propaganda (senyal realitzat), que redueix la feina del periodista a la de simple "missatger".
4. RECONEGUIN QUE ELS "BLOCS ELECTORALS" (l'espai dels informatius reservat a la campanya electoral) no responen a cap imperatiu legal, són un invent dels mateixos polítics per assegurar-se la seva quota de pantalla.
5. CONVERTEIXIN LES EMISSORES LOCALS en una eina més d'informació i col·laboració ciutadana, en lloc d'instaurar la "tele de l'alcalde" per decret municipal. I evitin (per ètica o per estètica, o totes dues alhora) aplicar la disciplina de partit als periodistes que hi treballen. Per no parlar de la precarietat laboral que fomenten, cosa que mereix un capítol a part.
LA NOVA LLEI DE LA CORPORACIÓ CATALANA de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) trasllada el control de les emissores públiques al Parlament. Un pas endavant que hauria de garantir més professionalitat i pluralitat (ja no parlo d'independència) d'aquests mitjans. A la pràctica, i veient com està el pati, tot fa pensar que la pretesa pluralitat es traduirà, un cop més, en un repartiment de quotes polítiques entre els membres del nou consell de govern, com va passar, al seu moment, amb RTVE.
ELS RESULTATS D'UN "CONSELL DE QUOTA" són tan "professionals" com aquest exemple recent dels "telediarios" de TVE: a la darrera manifestació de l'AVT, que contenia extenses declaracions del seu president, José Francisco Alcaraz (un dels personatges més tèrbols que pugui suportar una democràcia) TVE li va dedicar el triple de temps (quota PP?) que, la setmana següent, a la manifestació de Barcelona pel "dret a decidir", tenint en compte que les dades oficials de participació a Barcelona triplicaven les de Madrid.
MALAURADAMENT, AL NOSTRE PAÍS (Catalunya o Espanya, depenent de la "crosta" de cadascú), la credibilitat dels mitjans públics depèn més del grau de rebuig que provoquen que del grau d'acceptació que desperten.
Pilar Antillach
Publicat a l' AVUI, 28 desembre 2007
DONCS, HI HA QUI ESTÀ CONVENÇUT QUE LA RÀDIO i la televisió pública ha de ser del mateix color que el govern de torn. És com tornar a l'època del blanc i negre, en què només hi sortien els "bons". Aquest autoritarisme tan arrelat entre alguns polítics, més que una crosta, és un llast de segles que, encara avui, s'arrossega com una mena d'"ADN franquista", latent en innombrables actituds que condicionen les relacions entre el poder i la premsa. Sembla que Joan Ferran té una llista de periodistes bons i dolents, jo en tinc una altra del que ell i la resta de membres del Parlament poden fer per garantir uns mitjans públics "neutrals, plurals, informatius i no partidistes" tal com demana.
1. NOMENIN AL CAPDAVANT DE LES EMISSORES PÚBLIQUES professionals rigorosos i honestos, amb coratge suficient per defensar, sense complexos, la funció de servei públic, prescindint de quotes polítiques.
2. DEIXIN DE CREURE QUE ELS POLÍTICS, o qualsevol organisme de poder, tenen més dret que la resta de ciutadans a sortir a la televisió. Hi ha molta gent que treballa per millorar el món, que té coses interessants a dir, i ni tan sols reclamen aquest dret. I això sí que fa pujar l'audiència!
3. NO ENS FACIN PERDRE MÉS TEMPS amb la seva "agenda oficial" d'inauguracions, declaracions i contradeclaracions i entrevistes prèviament pactades. Acabin amb la moda, ja passada de temporada (s'ho va inventar el PP quan manava), de rodes de premsa sense preguntes i d'imatges gravades pels mateixos partits, com si es tractés d'un espot més de propaganda (senyal realitzat), que redueix la feina del periodista a la de simple "missatger".
4. RECONEGUIN QUE ELS "BLOCS ELECTORALS" (l'espai dels informatius reservat a la campanya electoral) no responen a cap imperatiu legal, són un invent dels mateixos polítics per assegurar-se la seva quota de pantalla.
5. CONVERTEIXIN LES EMISSORES LOCALS en una eina més d'informació i col·laboració ciutadana, en lloc d'instaurar la "tele de l'alcalde" per decret municipal. I evitin (per ètica o per estètica, o totes dues alhora) aplicar la disciplina de partit als periodistes que hi treballen. Per no parlar de la precarietat laboral que fomenten, cosa que mereix un capítol a part.
LA NOVA LLEI DE LA CORPORACIÓ CATALANA de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio) trasllada el control de les emissores públiques al Parlament. Un pas endavant que hauria de garantir més professionalitat i pluralitat (ja no parlo d'independència) d'aquests mitjans. A la pràctica, i veient com està el pati, tot fa pensar que la pretesa pluralitat es traduirà, un cop més, en un repartiment de quotes polítiques entre els membres del nou consell de govern, com va passar, al seu moment, amb RTVE.
ELS RESULTATS D'UN "CONSELL DE QUOTA" són tan "professionals" com aquest exemple recent dels "telediarios" de TVE: a la darrera manifestació de l'AVT, que contenia extenses declaracions del seu president, José Francisco Alcaraz (un dels personatges més tèrbols que pugui suportar una democràcia) TVE li va dedicar el triple de temps (quota PP?) que, la setmana següent, a la manifestació de Barcelona pel "dret a decidir", tenint en compte que les dades oficials de participació a Barcelona triplicaven les de Madrid.
MALAURADAMENT, AL NOSTRE PAÍS (Catalunya o Espanya, depenent de la "crosta" de cadascú), la credibilitat dels mitjans públics depèn més del grau de rebuig que provoquen que del grau d'acceptació que desperten.
Pilar Antillach
Publicat a l' AVUI, 28 desembre 2007
posted by antillach at 6:09 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home