L’ALTRA VÍCTIMA DEL TREN
“La noia, l’agressor i jo som persones normals”. La frase la va dir Roberto Jesús Prieto en una entrevista exclusiva al programa “Els Matins” de TV3. Roberto és el jove argentí de 23 anys que el set d’octubre va ser testimoni de l’agressió a una noia equatoriana per part de Sergi Xavier Martín ,un altre jove de 21 anys de Santa Coloma de Cervelló, en el tren de Ferrocarrils de la Generalitat que fa el recorregut plaça Espanya- Martorell.
Les seves declaracions, en plena “alarma social”, quan la notícia obria informatius, portades de diaris i “gelava la ploma” d’articulistes de “reconegut prestigi”, permeten comprovar,un cop més, que no sempre una imatge val més que mil paraules.
L’agressió del tren ha estat una història efímera com tantes altres que inunden les redaccions i saturen als ciutadans fins la indiferència. L’única cosa que la fa especial és que algú es va ocupar de servir les imatges a les televisions per alimentar la bèstia mediàtica. No es tractava d’una agressió especialment brutal ni sostinguda, però tothom l’ha vist. ¿Quin interès tenien, els que van filtrar les imatges, en el linxament públic de l’agressor?
Ara, que ja no en parla ningú, que s’ha calmat el soroll del circ mediàtic, es pot dir el què llavors hagués estat impossible: l’escena del tren és indignant , no impressionant. Situacions similars, i més greus , es donen cada dia, als trens, al metro i al carrer. SOS racisme ho documenta en una denúncia cada dos dies per agressions racistes o xenòfobes. Agafin el tren el cap de setmana (divendres al vespre de Montcada a Barcelona) i entendran la afirmació de Roberto: “ diumenge a la nit , sempre hi ha persones d’aquestes (....) a gent com ell (l’agressor) sí que l’he trobat d’altres vegades al tren”.
“Vaig passar por després ( de l’agressió). Ningú ens va dir res ni a la noia ni a mi”, li confessa Roberto a Josep Cuní , durant l’entrevista. En el mateix vagó hi havia dues persones més, dos homes dels quals no n’hem tingut notícia fins que ell ho ha explicat. Aquestes dues persones s’han estalviat tot el que el jove argentí ha hagut de patir i que resumeix així: “ He tingut més por del que deien els mitjans de comunicació que del noi aquest (l’agressor) ...Han jutjat la meva persona sense ni saber el meu nom”.
Uns dies abans, una columnista el va titllar de “bochornoso” i “patético” a la contraportada d’un diari, fet que demostra que també els periodistes, considerats seriosos, es queden amb el titular, no del seu diari, sinó del programa de televisió més sensacionalista.
Roberto continua: “....polítics que han dit que la meva acció ha estat semblant a la del nazisme. He dit : collons! Què diuen? Soc un noi normal que estudia , que treballa i que lluita molt “. Roberto va venir d’Argentina fa un any i mig, estudia dret i treballa de recepcionista en un hotel. La seva queixa es referia a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, “ La actitud del pasajero que presenció l’agresión racista es propia del nazismo...Así empezó el nazismo, porque los demás miraban para el otro lado”.
Tot el planeta ha vist les imatges de l’agressió del tren. Espero que els insults de la presidenta no hagin sortit de “casa”. No sé quina de les dues coses es més vergonyosa si l’agressió o els insults. La ignorància no és cap delicte però, sumada a la demagògia que comporta la falsa solidaritat i l’oportunisme d’alguns polítics, resulta tant perillosa com algun dels supòsits que contempla el codi penal.
“Tothom ha jutjat la meva vida i ningú sap el què jo he patit per tenir diners ( per viure a Catalunya)... Demano que es protegeixi la meva intimitat” . Amb menys recursos i privilegis que un príncep, però amb la mateixa dignitat, Roberto té clar quins són els seus drets, i a partir d’ara també sabrà que en aquest país, igual que en el seu, no tots som iguals davant la justícia. Al contrari, hi ha qui es pot permetre actuar amb tota impunitat . Només així s’explica la irresponsabilitat, d’aquells que van filtrar les imatges de l’ agressió sense tapar la cara del únic testimoni que hi sortia.
No es podien imaginar que ell, l’altra víctima del tren, posaria seny i intel.ligència on ells, els irresponsables, només van demostrar desídia i incompetència, Cal confiar que la ambaixada argentina hagi proporcionat a Roberto el mateix suport que la del Equador a la jove agredida.
Pilar Antillach
14 novembre 2007
Les seves declaracions, en plena “alarma social”, quan la notícia obria informatius, portades de diaris i “gelava la ploma” d’articulistes de “reconegut prestigi”, permeten comprovar,un cop més, que no sempre una imatge val més que mil paraules.
L’agressió del tren ha estat una història efímera com tantes altres que inunden les redaccions i saturen als ciutadans fins la indiferència. L’única cosa que la fa especial és que algú es va ocupar de servir les imatges a les televisions per alimentar la bèstia mediàtica. No es tractava d’una agressió especialment brutal ni sostinguda, però tothom l’ha vist. ¿Quin interès tenien, els que van filtrar les imatges, en el linxament públic de l’agressor?
Ara, que ja no en parla ningú, que s’ha calmat el soroll del circ mediàtic, es pot dir el què llavors hagués estat impossible: l’escena del tren és indignant , no impressionant. Situacions similars, i més greus , es donen cada dia, als trens, al metro i al carrer. SOS racisme ho documenta en una denúncia cada dos dies per agressions racistes o xenòfobes. Agafin el tren el cap de setmana (divendres al vespre de Montcada a Barcelona) i entendran la afirmació de Roberto: “ diumenge a la nit , sempre hi ha persones d’aquestes (....) a gent com ell (l’agressor) sí que l’he trobat d’altres vegades al tren”.
“Vaig passar por després ( de l’agressió). Ningú ens va dir res ni a la noia ni a mi”, li confessa Roberto a Josep Cuní , durant l’entrevista. En el mateix vagó hi havia dues persones més, dos homes dels quals no n’hem tingut notícia fins que ell ho ha explicat. Aquestes dues persones s’han estalviat tot el que el jove argentí ha hagut de patir i que resumeix així: “ He tingut més por del que deien els mitjans de comunicació que del noi aquest (l’agressor) ...Han jutjat la meva persona sense ni saber el meu nom”.
Uns dies abans, una columnista el va titllar de “bochornoso” i “patético” a la contraportada d’un diari, fet que demostra que també els periodistes, considerats seriosos, es queden amb el titular, no del seu diari, sinó del programa de televisió més sensacionalista.
Roberto continua: “....polítics que han dit que la meva acció ha estat semblant a la del nazisme. He dit : collons! Què diuen? Soc un noi normal que estudia , que treballa i que lluita molt “. Roberto va venir d’Argentina fa un any i mig, estudia dret i treballa de recepcionista en un hotel. La seva queixa es referia a les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, “ La actitud del pasajero que presenció l’agresión racista es propia del nazismo...Así empezó el nazismo, porque los demás miraban para el otro lado”.
Tot el planeta ha vist les imatges de l’agressió del tren. Espero que els insults de la presidenta no hagin sortit de “casa”. No sé quina de les dues coses es més vergonyosa si l’agressió o els insults. La ignorància no és cap delicte però, sumada a la demagògia que comporta la falsa solidaritat i l’oportunisme d’alguns polítics, resulta tant perillosa com algun dels supòsits que contempla el codi penal.
“Tothom ha jutjat la meva vida i ningú sap el què jo he patit per tenir diners ( per viure a Catalunya)... Demano que es protegeixi la meva intimitat” . Amb menys recursos i privilegis que un príncep, però amb la mateixa dignitat, Roberto té clar quins són els seus drets, i a partir d’ara també sabrà que en aquest país, igual que en el seu, no tots som iguals davant la justícia. Al contrari, hi ha qui es pot permetre actuar amb tota impunitat . Només així s’explica la irresponsabilitat, d’aquells que van filtrar les imatges de l’ agressió sense tapar la cara del únic testimoni que hi sortia.
No es podien imaginar que ell, l’altra víctima del tren, posaria seny i intel.ligència on ells, els irresponsables, només van demostrar desídia i incompetència, Cal confiar que la ambaixada argentina hagi proporcionat a Roberto el mateix suport que la del Equador a la jove agredida.
Pilar Antillach
14 novembre 2007
posted by antillach at 6:07 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home