Hi ha por
Hi ha por a les redaccions i a les direccions dels mitjans de comunicació. I la pitjor expressió de la por és la censura. El director de TVE, Javier Pons, amb el consentiment del president de la Corporació de RTVE, Luis Fernández, va prohibir, dimecres 21 de febrer, l'emissió del programa La Noche de Quintero, en què s'entrevistava José M. García. La direcció de TVE ho va justificar pel fet de "...contenir insults i atacs a polítics, empresaris i periodistes". He vist els 45 minuts d'entrevista, penjats a Internet, i no hi ha cap insult. José M. García hi fa el relat d'una època, quan Aznar era president del govern, que provoca, més que por, pànic. Un retrat d'empresaris i polítics, alguns encara molt poderosos, que s'han fet rics, immensament rics, gràcies als favoritismes de l'expresident. No diu res que qualsevol periodista, mitjanament informat, no sàpiga. Per què TVE censura García i no Jiménez Losantos, que havia estat entrevistat en el mateix programa, uns dies abans? Senzillament, perquè el que diu Losantos no és creïble, fa riure. El que diu García sí que és creïble, fa por.
Només des de la inseguretat que genera la por es poden entendre les justificacions, donades per la direcció de TVE: "La televisió pública pertany als espectadors i no a ningú que la vulgui utilitzar per insultar". Si és així, espero que no hàgim de tornar a escoltar, en els Telediarios, Ángel Acebes dient "mal nacidos" als qui dubten de les seves teories sobre l'11-M i ETA. Per no esmentar els eloqüents eslògans preconstitucionals dels qui cada cap de setmana es manifesten en contra de Z-ETA-P. Suposo que també desapareixeran de la pantalla els vídeos de sang i fetge en ple horari infantil.
La imperícia de Javier Pons continua amb frases com: "TVE està oberta a tot tipus d'intervencions, però sempre respectant la llibertat d'expressió". El director de TVE hauria de saber que els límits a la llibertat d'expressió els marca el Codi Penal, no ell. Curiosament, Florentino Pérez ha estat l'únic que ha anunciat que es querellarà contra García, no pel contingut de l'entrevista, sinó per haver-lo acusat de pressionar perquè no surti. A Florentino el que el preocupa és semblar un censurador. Que en prengui nota la direcció de TVE i la seva peculiar manera d'entendre el servei públic: "...a la televisió hi pot venir tothom, respectant les normes que marca el servei públic, on els espectadors són els amos de l'antena". Els amos de l'antena no són els espectadors, de la mateixa manera que els usuaris de Renfe no són els amos de la catenària. Els espectadors, i la resta de ciutadans, paguen impostos perquè a la tele n'hi puguin sortir uns quants, els que decideixin els seus responsables; però, bàsicament, perquè hi puguin sortir els qui tenen alguna cosa per dir. És aquesta, l'essència del servei públic: mantenir i fomentar la crítica, mani qui mani, agradi o incomodi.
La nova direcció de TVE no es pot permetre confondre la crítica amb l'insult. Si ho fa, li està donant la raó a García quan diu: "...els polítics, siguin del signe que siguin, no volen periodistes, volen aduladors, taquígrafs. La lluita d'interessos és tan gran i els paguen tan poc...". Potser per aquest motiu, Luis del Olmo (un dels periodistes considerats ben pagats) ha estat dels pocs que s'ha queixat de la censura. La resta de col·legues s'han estimat més mirar cap a una altra banda. Ja se sap: no és el mateix criticar la COPE que TVE. Insisteixo, hi ha por. I quan els periodistes tenen por, vol dir que una part important de la democràcia grinyola. Només en democràcies febles hi pot haver censura sense que ningú en demani responsabilitats. I en aquest cas, tampoc cal esperar que ho faci l'oposició.
Si alguna cosa té de profit aquesta història és que ens ha permès comprovar que la independència dels mitjans públics té un enemic, encara pitjor que les quotes polítiques: el consens. El nou president de la Corporació de RTVE, Luis Fernández, ha estat escollit per les Corts amb el consens del PSOE i el PP. ¿Vol dir que, a partir d'ara, a TVE no es podrà criticar ni el Govern ni l'oposició? ¿S'ha canviat la llei franquista de RTVE per beneir, com és el cas que ens ocupa, la censura en nom de pintoresques interpretacions sacerdotals de la llibertat d'expressió? L'únic cert és que s'han carregat les esperances de canvi tan bon punt han arribat. Ja ho diu José M. García en l'entrevista: "Una prova de llibertat és que això [l'entrevista] surti". Jo també tinc por.
Publicat a l'Avui el 5 de març de 2007
Només des de la inseguretat que genera la por es poden entendre les justificacions, donades per la direcció de TVE: "La televisió pública pertany als espectadors i no a ningú que la vulgui utilitzar per insultar". Si és així, espero que no hàgim de tornar a escoltar, en els Telediarios, Ángel Acebes dient "mal nacidos" als qui dubten de les seves teories sobre l'11-M i ETA. Per no esmentar els eloqüents eslògans preconstitucionals dels qui cada cap de setmana es manifesten en contra de Z-ETA-P. Suposo que també desapareixeran de la pantalla els vídeos de sang i fetge en ple horari infantil.
La imperícia de Javier Pons continua amb frases com: "TVE està oberta a tot tipus d'intervencions, però sempre respectant la llibertat d'expressió". El director de TVE hauria de saber que els límits a la llibertat d'expressió els marca el Codi Penal, no ell. Curiosament, Florentino Pérez ha estat l'únic que ha anunciat que es querellarà contra García, no pel contingut de l'entrevista, sinó per haver-lo acusat de pressionar perquè no surti. A Florentino el que el preocupa és semblar un censurador. Que en prengui nota la direcció de TVE i la seva peculiar manera d'entendre el servei públic: "...a la televisió hi pot venir tothom, respectant les normes que marca el servei públic, on els espectadors són els amos de l'antena". Els amos de l'antena no són els espectadors, de la mateixa manera que els usuaris de Renfe no són els amos de la catenària. Els espectadors, i la resta de ciutadans, paguen impostos perquè a la tele n'hi puguin sortir uns quants, els que decideixin els seus responsables; però, bàsicament, perquè hi puguin sortir els qui tenen alguna cosa per dir. És aquesta, l'essència del servei públic: mantenir i fomentar la crítica, mani qui mani, agradi o incomodi.
La nova direcció de TVE no es pot permetre confondre la crítica amb l'insult. Si ho fa, li està donant la raó a García quan diu: "...els polítics, siguin del signe que siguin, no volen periodistes, volen aduladors, taquígrafs. La lluita d'interessos és tan gran i els paguen tan poc...". Potser per aquest motiu, Luis del Olmo (un dels periodistes considerats ben pagats) ha estat dels pocs que s'ha queixat de la censura. La resta de col·legues s'han estimat més mirar cap a una altra banda. Ja se sap: no és el mateix criticar la COPE que TVE. Insisteixo, hi ha por. I quan els periodistes tenen por, vol dir que una part important de la democràcia grinyola. Només en democràcies febles hi pot haver censura sense que ningú en demani responsabilitats. I en aquest cas, tampoc cal esperar que ho faci l'oposició.
Si alguna cosa té de profit aquesta història és que ens ha permès comprovar que la independència dels mitjans públics té un enemic, encara pitjor que les quotes polítiques: el consens. El nou president de la Corporació de RTVE, Luis Fernández, ha estat escollit per les Corts amb el consens del PSOE i el PP. ¿Vol dir que, a partir d'ara, a TVE no es podrà criticar ni el Govern ni l'oposició? ¿S'ha canviat la llei franquista de RTVE per beneir, com és el cas que ens ocupa, la censura en nom de pintoresques interpretacions sacerdotals de la llibertat d'expressió? L'únic cert és que s'han carregat les esperances de canvi tan bon punt han arribat. Ja ho diu José M. García en l'entrevista: "Una prova de llibertat és que això [l'entrevista] surti". Jo també tinc por.
Publicat a l'Avui el 5 de març de 2007
posted by antillach at 10:48 AM
0 comments
