Renovació, ara o mai

La crisi que pateix el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) des de fa mesos ha evidenciat que és el moment de transformar profundament la concepció actual del CPC, per situar-lo al capdavant de les inquietuds dels periodistes, col·legiats i no col·legiats, des d’un vessant estrictament professional.


CINC PUNTS BÀSICS

1. REFORMA DEL CPC. Auditoria externa
Es demanarà, per primer cop, una auditoria externa per saber detalladament la situació econòmica del CPC. Paral·lelament, es reformaran els estatuts i el reglament intern per fer més transparent i àgil el funcionament del CPC. El vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties. Cal estudiar la possibilitat d’implantar el vot electrònic.

2. CERTIFICAT DE QUALITAT
El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i free lancers. Es crearà un registre públic de les empreses i els gabinets de premsa que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adients. El deganat tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes.

3. “TOLERÀNCIA ZERO”
El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Aquest mecanisme s’utilitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.

4. MODERNITZACIÓ DELS SERVEIS
S’informatitzarà el Col·legi i es modernitzarà tot el sistema de comunicació i serveis mitjançant un ambiciós programa de renovació de la web i d’accés a Internet. S’adequaran les quotes a les noves generacions de professionals per col·legiar els més de 9.000 periodistes en exercici a Catalunya.

5. OBRIR EL COL·LEGI A L’EXTERIOR
El Col·legi impulsarà el Centre Internacional de Premsa per atreure la participació dels periodistes estrangers i donar servei a tots els que treballen a Catalunya. Es tracta de convertir el CIP en un centre de referència per a periodistes de tot el món.

Candidatura

Francesc Burguet Ardiaca

Balaguer, 1955. Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i de la URL. El segle passat es va dedicar sobretot a la crítica de teatre i a les entrevistes, al setmanari El Món, als diaris El País i Diari de Barcelona, i a les revistes Públic i Guía del Ocio. El seu últim llibre, Les trampes dels periodistes, ha estat Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2003.

Irene Caparrós i González

Màlaga, 1969. És redactora i càmera dels Serveis Informatius de Canal Català Vallès des de l'abril del 2005. Com a periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació, ha dirigit les revistes Byte i Windows NT Magazine. Anteriorment, ha estat redactora de El Mundo i corresponsal al Maresme de RNE, COM Ràdio, Diari de Barcelona i La Vanguardia.

Bernat Capell i Oller

Barcelona, 1962. És cap de premsa del Palau Robert des de 1998 i col·laborador d’esports a les emissores Onda Cero i Ràdio Marca. Ha treballat també a El Correo Catalán, Avui i al gabinet de premsa de Presidència de la Generalitat de Catalunya i ha estat editor del programa diari d’esports Joc Net a Ràdio Estel.

Oriol Cortacans i Calvera

Barcelona, 1969. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Ha treballat al setmanari El Temps durant més de 10 anys en diferents seccions. Durant el primer semestre del 2005 va codirigir el programa de TV de Catalunya Passatgers, presentat per Mathew Tree. Col·labora en diverses revistes i és president del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Salvador Cot i Belmonte

Terrassa, 1965. Actualment és redactor de la secció de Política de TV de Catalunya i col.laborador d'opinió a Diari de Terrassa, Avui i El Temps.
Anteriorment, ha treballat de a COM-Ràdio, Diari de Barcelona, TVE-Catalunya i Diari de Terrassa. També ha estat corresponsal de TVC a Madrid (1996-98) i París (2000-02).

Iu Forn i Piquer

Badalona, 1962. És articulista del diari Avui, guionista del programa Telemonegal de Barcelona TV, director del programa Mira la B, de la mateixa cadena, i col·laborador de RAC1 i de la revista El Jueves.
Anteriorment ha treballat a Cadena 13, Ràdio 4, Ràdio 1, COMRàdio, Ona Catalana, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, TV3, TVE, Tele 5, Antena 3 i El Punt. Ha escrit tres llibres.

Trinitat Gilbert i Martínez

Vilanova i la Geltrú, 1974. Directora de la revista Descobrir Cuina des del maig de 2003, ha treballat al Descobrir Catalunya i ha col·laborat al diari El Punt, de Barcelona. En l'àmbit radiofònic, ha col·laborat en L'Hora del Pati, de Rac 1 i a Accents, d'Ona Catalana. També ha dirigit el curs "Periodisme gastronòmic" a la Universitat Pompeu Fabra. És autora dels llibres de viatges 10 rutes urbanes (2003) i Tornar a París (2005).

Anna Grimau i Bigar

Sitges, 1968. Redactora dels Serveis Informatius de RNE-Catalunya des del 1990, on ha desenvolupat diverses tasques, com l’edició de l’Informatiu Edició Vespre, distingida amb una Menció Especial del Premi de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Ha col.laborat a diversos programes de RNE i dirigit diverses publicacions d’institucions públiques i empreses privades. És membre del Comitè d’Empresa de RNE-Barcelona, del Comitè Intercentres de RNE i de les Meses Negociadores dels Contractats per Obra i dels Consells d’Informació de RTVE.

Laura Hernández Rojas

Terrassa, 1963. Actualment és redactora d’informació política i municipal al Diari de Terrassa. Va començar en aquest mitjà l’any 1983, per la qual cosa és una de les periodistes terrassenques amb més anys d’exercici en l’àmbit local. En el Diari de Terrassa ha treballat en les seccions de Barris, Tribunals i Sanitat, i s’ha encarregat també durant uns anys dels reportatges monogràficsespecials.

Xavier Mas de Xaxàs Faus

Barcelona, 1964. Periodista i llicenciat en Història Contemporània, va ser enviat especial de La Vanguardia a diversos països i conflictes i, després, entre 1996 y 2002, corresponsal a Washington. Ara és reporter d’informació local i també cobreix notícies gastronòmiques. És autor de dos llibres: La sonrisa americana. Una reflexión sobre el imperio estadounidense (Mondadori) i Mentiras. Viaje de un periodista a la desinformación (Destino).

Eva Mintenig i Florensa

Barcelona, 1960. Treballa des del 1986 a TV de Catalunya, on ha realitzat diverses tasques, primer com a ENG i després com a redactora del programa L'Euro i les seccions d'Internacional, Societat i Indexació. També va ser cap de premsa de la Conselleria de Justícia. És llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i Màster Media Ecology per la Universitat de Nova York.

Jordi Morros i Graells

Igualada, 1966. Des de fa quatre anys és cap d'informatius de TV de Manresa, emissora integrada a la Xarxa de Televisions Locals. La major part de la seva tasca professional l'ha desenvolupat al diari Regió7 de Manresa, dins del qual ha passat per les seccions de Manresa, Cultures i Arreu, aquesta última d'informació nacional i internacional. Va treballar també a l'emissora Cadena 13 a Manresa. Forma part del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Joan Rueda i Sanllehí
Terrassa,1969. És redactor en cap de Països Catalans d'El Punt Barcelona. Anteriorment ha ocupat diversos càrrecs a la redacció del Vallès Occidental d'El Punt, ha estat redactor en cap del setmanari L'Actualitat de Terrassa i ha col·laborat a La Clave, Ràdio Terrassa, Diari de Terrassa, Canal Terrassa TV, El País i Diari de Barcelona. També ha estat cap de premsa de l'ajuntament de Matadepera.

Pilar Sampietro Colom
Barcelona, 1962. Responsable de Cultura de RNE-Catalunya i Ràdio 4, dirigeix i presenta el programa cultural Nautilus des de l’any 2000, Premi de Periodisme Biocultura 2004. També a RNE ha dirigit i presentat Molt lluny de Manhattan i la seva versió castellana Lejos de Manhattan. Ha exercit de professora a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Participa a Zeppelin 2002 al Mirador de Sons i a l’OPEN RADIO amb la instal.lació Tracks-Tics. També ha treballat a Cadena Catalana/Radio España i al Diari de Barcelona.

Enric Sierra i Díaz
Arenys de Mar, 1963. Actualment és director adjunt del grup 20 minutos a Espanya i director de l'edició de Barcelona del diari 20 minutos., del qual n’és membre fundador. És vicepresident de l’Associació Espanyola de Premsa Gratuïta i membre de la junta de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta. Va ser cap de local durant deu anys a l’Avui, va ser enviat especial a Sarajevo durant la guerra dels Balcans i és autor de centenars d'articles relacionats amb l'àmbit local de Barcelona. Ha treballat també a TVE-Catalunya, agència Efe, Cadena 13-Maresme, El Correo Catalán. Ha impulsat diverses publicacions locals i comarcals a la comarca del Maresme.

José María Tejederas Chacón

Còrdova, 1957. El 1980 va començar a treballar com a fotoperiodista free-lancer a diaris i revistes d’edició local, nacional i internacional. El
1983 va entrar a treballar al diari El País a la redacció de Sevilla. És el 1990 quan es trasllada a Barcelona. En l’actualitat pertany a la plantilla d’aquest diari a la redacció de Barcelona.

Esther Vera i Garcia
Badalona, 1967. És la delegada de Cuatro a Catalunya. Abans ha treballat a TVC de subdirectora del programa socioeconòmic Valor Afegit, i d’Àgora, però la major part de la seva carrera ha estat a la secció d’Internacional de TVC i del diari Avui, per al qual va ser corresponsal a París i Washington. També ha col·laborat per a Tele5, Com Ràdio i El Temps. També ha treballat a Ràdio Miramar i a Catalunya Ràdio. És llicenciada en Ciències polítiques (UAB) i Ciències de la Informació (UAB).

Joan Vila i Triadú
Barcelona, 1961. Des del 2002, és gerent de Televisions Locals de Catalunya (TLC), associació que agrupa 67 emissores de televisió públiques i privades. És professor associat de Comunicació Audiovisual a la UAB, dirigeix la revista trimestral Insert TV i presideix el G9 Organització d'Associacions de Televisions Locals. Anteriorment ha treballat a Gavà TV, Barcelona TV, El Temps, COOB'92, TVE-Catalunya i Ràdio Ciutat de Badalona. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Història d'un desastre

Apreciat/da company/a:

Ens tornem a adreçar a tu gairebé des de la desesperació. Som un grapat de periodistes col.legiats que fa molts mesos que tractem de treballar per la renovació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, des de la consciència que la institució no funciona prou bé i la inquietud que els professionals de la informació estem patint una època de transformacions que, en pocs anys, han convulsionat la nostra feina. Un diagnòstic amb què, més o menys, tothom hi està d’acord.

Doncs bé, just aquí és on comença la història d’un desastre. Molta gent va apreciar la nostra proposta i vam aconseguir un quasi empat en les eleccions del 12 de desembre. A partir d’aquí, la candidatura contrària va dividir-se en dues postures: els que realment volien un Col·legi per a tothom, intengrant la candidatura Antillach i els que no. Dues setmanes desprès -el27 de desembre- el degà Sebastià Serrano va dimitir i els de la seva candidatura no van ser capaços de trobar un substitut. Finalment, la “llista Serrano” va implosionar, i es va autodissoldre. Els desacords interns han estat tan radicals que pràcticament cap dels 18 periodistes que la integraven han volgut presentar-se de nou. Ho lamentem, i uns quants d’ells saben que els hem ofert integrar-se a la nostra candidatura. Són gent vàlida i han fet el que han pogut. Els ho agraïm i comptem amb ells.

Però, enmig d’aquest espectacle, i sense que ningú la cridés, apareix l' exdegana Montserrat Minobis liderant un intent quasiinstitucional (aplegant a quatre antics degans) per evitar que hi hagi eleccions i sigui possible trobar un degà de consens. Tots ho recordeu. Al cap d’uns dies, ella mateixa ens proposa –davant la nostra perplexitat- el nom de Josep Maria Huertas, l’únic periodista d’aquest país que, sense estar implicat en el procés, s’havia posicionat públicament i per escrit en contra de la nostra candidatura en termes extraordinariament despectius. Encara ara, no entenem el per què d’aquest atac. Evidentment, no podíem aceptar un candidat obertament hostil cap a nosaltres.

Per contra, al cap d’uns dies, a la Junta de Govern, vam aconseguir posar-nos d’acord. Després de molts esforços, la Junta acorda ,per unanimitat, adreçar-se a Lluís Foix i li demana que encapçali una candidatura d’integració per superar la crisi. Accepta. Tots ho recordeu, també.

Doncs bé, quan gairebé tot estava tancat, torna a aparèixer Montserrat Minobis –un altre cop sense que ningú li ho demanés-, per patrocinar una segona llista. A conseqüència d’aquesta intervenció, dos dels membres de la Junta, de l’antiga “llista Serrano”, que havien anat a buscar a Lluís Foix, se’n desdiuen i marxen del consens per integrar-se a una nova i improvisada “llista Minobis”. La resta (tota la llista “Antillach” i la major part de l’antiga “Serrano”) ens quedem amb un pam de nas. Davant la insistència de Montserrat Minobis per fer fracassar el consens, Lluis Foix decideix plegar.

Penjada a “E-noticies” fa dies que hi ha una carta de la Montserrat Minobis. Diu “... Jo només estic i estaré sempre a favor de la convocatòria d’eleccions, la fórmula de la qual ens dota la democràcia, el Reglament i els Estatuts del CPC. I això és al que dóno suport”.

No entenem perquè la Montserrat Minobis, si això és el que ha volgut sempre, ens va enganyar a tots amb la martingala del consens dels exdegans i totes aquelles històries de vora el foc. I si s’ha atorgat un paper institucional com a exdegana, perquè no ha acceptat l’acord unànime de la Junta del Col.legi, que havia trobat un degà de consens? I és més, si tan convençuda està del que diu per què no es presenta ella com a candidata?

I ara som aquí. Desesperats, o gairebé. No hi ha llista de consens i anem a contrarellotge per recollir els avals per no quedar exclosos del procés electoral. Nosaltres també n’estem farts i també hem tingut la temptació de llençar la tovallola. Però ens frena una raó. Una sola raó. I és que necessitem un Col.legi que actuï i sabem que,possiblement, nosaltres som els últims que ho intentarem. Si us plau, ajuda’ns a renovar el Col.legi... O deixem-lo com a Llar del Periodista, amb servei mèdic.

Barcelona, 2 d’abril del 2006

Un degà de prestigi

El 12 de desembre es va produir un fet insòlit en la història del Col·legi de Periodistes de Catalunya: per primer cop, una candidatura, amb un discurs estrictament professional i al marge de qualsevol identificació partidista, obtenia un resultat per sobre del 25% (47%, per ser concrets). De fet, els primers sorpresos vam ser nosaltres -els membres de la candidatura “Per un Col·legi que actuï”- per haver desmuntat una barrera fins aleshores infranquejable. No havíem guanyat, però tampoc es podia considerar que haguéssim perdut. Però estàvem ben equivocats.

Al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens ho recorden cada dia, només hi ha guanyadors; els perdedors no existeixen. I, per tant, hem de suposar que nosaltres no existim. Però no som els únics. El degà, Sebastià Serrano, tampoc. I dic el degà, sense adjectius, perquè aquest càrrec només li correspon a ell, tot i haver anunciat que plega.

El nostre cas, però, no té cap rellevància; hem aconseguit molt més del que preteníem i on s’ha d’aconseguir: a les urnes. Un resultat que ens permet afrontar amb gran tranquil·litat qualsevol frustració posterior. Tenim quatre anys per demostrar la nostra voluntat de renovació i transparència. És a dir, per treballar, que és al que ens hem compromès i el que volem .

El que sí té importància és el cas del degà, la figura que representa el Col·legi i el conjunt de la professió. Sense degà, el Col·legi queda molt disminuït, i això és, en certa mesura, el que està passant ara per a sorpresa de tothom, especialment dels polítics, que, igual que la resta de l’opinió pública, asseguren que no entenen res. Llàstima, perquè, si ho entenguessin, potser s’evitarien els errors de sempre.

El cas és que Sebastià Serrano és l’única persona que té legitimat per exercir les funcions de degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Si, per les raons que siguin, Serrano no té interès en representar aquesta professió, qualsevol nom alternatiu només pot sortir de les urnes, de la voluntat dels col·legiats, i no per cooptació d’uns quants membres de la junta. Creiem, sincerament, que això no seria entès per la majoria dels col.legiats.

Un degà discutit, i més encara si ho és per una part important de la professió, arrossegarà sempre el llast de no haver passat per les urnes. I, com a col.lectiu professional, no ens podem permetre el luxe d’ajornar durant quatre anys més les reformes que són imprescindibles per assegurar que el Col.legi està en condicions d’afrontar un moment especialment difícil per a l’exercici del periodisme. Els col.legiats que ens han votat –una opció i una altra- no volen que la candidatura amb què simpatitzen aconsegueixi imposar-se, sinó que es resolguin les dificultats que ens afecten cada dia.

Així doncs, i vist el fracàs del primer intent, hem d’assegurar l’èxit del segon. La situació del Col·legi no aguantaria un altre error. Ens agradi o no, representa tots el periodistes –hi insisteixo: tots–, i tots hauríem d’ajudar l’entitat a sortir de la crisi. Un col·lectiu que té la paraula com a eina principal de treball ha de ser capaç d’articular un discurs que ens permeti millorar i avançar i, de passada, donar una altra imatge. No m’atreveixo ni a posar-hi qualificatius. N’hi ha prou que sigui millor a la d’ara. Per això, es fa imprescindible trobar una persona de consens amb el prestigi i la credibilitat que només poden donar els anys d’una trajectòria inequívocament professional.

Aquesta persona hi és, hi ha de ser. Hem de ser capaços de trobar-la. Entre tots.

Pilar Antillach
(publicat a la secció Diàleg del diari AVUI el 16 de gener de 2006)

Resposta de la candidatura Antillach a la dimissió del degà del Col•legi

Davant la dimissió del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Sebastià Serrano, els membres de la Candidatura Antillach volem manifestar:
1. En primer lloc, la nostra perplexitat per la inesperada decisió de dimitir de Sebastià Serrano, amb el qual haviem iniciat converses per formar una Junta de Govern del Col·legi que reflectís els resultats electorals del passat 12 de desembre.
2. Només hem mantingut dues reunions amb Sebastià Serrano i membres de la seva llista durant les quals vam traslladar al degà la nostra voluntat de fer palesa la renovació al si del Col·legi. Sempre hem acceptat els resultats de les urnes i que, en conseqüència, els càrrecs de la Junta de Govern fossin majoritàriament per a la llista guanyadora, si bé vam demanar que aquestes responsabilitats havien de reflectir la renovació compromesa.
3. Desconeixem quins han estat els motius reals que han portat Serrano a dimitir, circumstància que lamentem i que esperem que reconsideri.
4. Igualment lamentem haver-nos assabentat de la dimissió del Degà a través d’un teletip d’agència.
5. En cas que Sebastià Serrano mantingui la decisió de dimitir, emplacem la resta de membres electes a treballar plegats per trobar un nom de consens que assumeixi el Deganat.
6. L’únic responsable d’aquesta situació de crisi és el mateix Sebastià Serrano a qui demanem que assumeixi el compromís contret a les urnes amb tots els Col.legiats, especialment amb els qui el van votar.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Un gran resultat!

Companys, companyes, gràcies per aquesta victòria moral (moral, de moment) que inicia un cicle de canvi al Col.legi de Periodistes de Catalunya. Ens comprometem a dedicar els pròxims quatre anys a posar en pràctica les idees que compartim i les iniciatives que us proposàvem en la campanya. Tot plegat perquè, finalment, tinguem un Col.legi que actuï. Salut!

Pilar Antillach ha aconseguit 719 vots en les eleccions d'aquest dilluns, 12 de setembre, al Deganat del Col·legi de Periodistes. Això vol dir que ha obtingut el 47’4 % dels sufragis de tot Catalunya i només 79 vots menys que l'altre candidat, Sebastià Serrano, que, per tant, serà el nou Degà de l'entitat. Això es considera un excel·lent resultat per part de la candidatura Antillach, donades les circumstàncies amb que s'ha desenvolupat la campanya i les dificultats evidents per mobilitzar el màxim nombre de col·legiats. Les xifres encara són més bones a les demarcacions de Girona (72 % Antillach, 26 % Serrano) i Lleida (43 % Antillach, 38 % Serrano), mentre que a Tarragona es va donar un empat (45 % cadascun) i a Terres de l'Ebre: 52 % Serrano, 39 % Antillach

A més del resultat de la candidata a Degana, que li dóna accès a la Junta del Col·legi en haver superat amb escreix el 25 % dels vots, la llista de la Demarcació de Barcelona ha aconseguit col·locar vuit persones més al màxim òrgan de govern de l'entitat, mentre que l'altra candidatura en tindrà deu. El total de vots obtinguts pels candidats de la llista "Per un Col·legi que actuï" és de 8.525 (45,39%), davant dels 10.257 dels obtinguts per l'altra llista (54,61%). Per tant, els vuit candidats que passen a formar part de la Junta són, per ordre de vots obtinguts, Llibert Ferri (640), Esther Vera (553), Iu Forn (536), Ignasi Aragay (531), Salvador Cot (530), Pilar Sampietro (521), Anna Grimau (462) i Irene Caparrós (454).

Piles noves per al Col.legi!

Aquests dies, parlant amb molts companys i col.legues, he constatat que hi ha una impressió generalitzada sobre el Col.legi de Periodistes, que es pot resumir en una frase: ”El Col.legi no serveix per a res”. Aquesta ha estat la resposta, gairebé unànime, a la pregunta: “Estàs col.legiat?” al marge de si, efectivament, ho estaven o no.

Amb aquest panorama tan engrescador, algú es pot preguntar què m’ha mogut, què ha mogut a tots els membres de la llista a promoure una candidatura alternativa. Doncs, precisament això: haver comprovat com s’està devaluant l’organisme que hauria de defensar la nostra professió.

Ja sé que cal una gran dosi d’ingenuïtat per pensar que un grup de gent tan reduït, diferent i divers pugui fer alguna cosa. Però, si més no, hem aconseguit iniciar un debat sobre la professió que esperem tingui continuïtat, independentment dels resultats del dia 12.

Voluntat i idees no ens en falten, tampoc coratge i arguments per defensar la nostra professió. Són els mateixos que hem fet servir per dir a tots els patits polítics –insistim: tots!- que els blocs electorals són un menyspreu a la llibertat d’informació i, per tant, als drets dels ciutadans. Igual que haver d’informar sobre actes als quals no podem accedir i haver de cobrir conferències de premsa en les que no es pot preguntar lliurement. Per no parlar de l’episodi del Carmel. En aquell cas, sense complexos i amb arguments inequívocament professionals, li vam dir al Govern que s’havia equivocat.

De fet, som la generació que, sense promoure-la, més hem patit la connivència entre polítics i periodistes, que s’arrossega des de la Transició i que, a la llarga, s’ha acabat convertint en submissió. I amb això no estic dient que actuem contra els partits i les persones que els dirigeixen, com des d’ alguns sectors es vol fer creure. Ells no són el nostre “adversari”. L’”adversari” el tenim a casa, dins de la professió. Són aquells als quals ja els està bé aquesta connivència amb el poder perquè, a còpia d’anys, han acabat no entenent el periodisme de cap altra altra manera.

Doncs sí. Hi ha una altra manera: El periodisme que té com objectiu donar una interpretació de la realitat honesta, explicar la veritat. I això només s’aconsegueix amb periodistes ben documentats, amb esperit crític i amb el compromís ètic que comporta, necessàriament, gestionar un servei públic tan essencial com la informació.

I si, a més a més, estem organitzats, és possible que la professió pugui recuperar el prestigi.

La dignitat, ja la tenim.

PROGRAMA ELECTORAL

1) QUÈ FAREM PER LA PROFESSIÓ EN AQUESTS QUATRE ANYS


1. El Col·legi té la responsabilitat principal d’advertir, públicament si s’escau, a qualsevol mitjà que vulneri sistemàticament el Codi Deontològic. Ens comprometem a liderar, des de l’endemà mateix d’assumir la direcció del Col·legi, una política clara, contundent i sistemàtica en aquesta direcció, arribant a exigir, si cal, les responsabilitats jurídiques que se’n puguin derivar. Aquest mecanisme s’utilitzarà amb fermesa especial quan el Col·legi consideri que hi ha raons objectives per concloure que un mitjà entra en el terreny de la desqualificació, l’insult i l’agressió com a estratègia permanent i amb finalitats no periodístiques.

2. Treballar per eliminar la precarietat laboral a les empreses periodístiques, en col·laboració amb els sindicats. El Col·legi promourà unes tarifes mínimes d’aplicació a col·laboradors i freelancers. Es crearà un registre públic de les empreses que vulguin fer constar que els periodistes que hi treballen ho fan en condicions laborals i professionals adequades. El Deganat del Col·legi tindrà la responsabilitat d’obrir processos de diàleg amb totes les empreses que incompleixin aquestes condicions mínimes.

3. El Col·legi ha de defensar la independència professional davant el dirigisme, la censura i l’autocensura, derivats dels intents d’intervenció dels poders polític i econòmic.

4. Impulsar, dins la Comissió de Defensa Professional, un mecanisme eficaç contra l’assetjament laboral, el ‘mobbing’. Una comissió que vetlli de forma eficient i activa per la defensa jurídica i ètica, especialment en aquells casos d’assetjament moral, disfressat, generalment, de decisions professionals per tal de proporcionar assistència legal a aquells periodistes que en resultin afectats.

5. Impulsar la creació de comitès de redacció a tots els mitjans de comunicació.

6. Reformar el Consell de la Informació de Catalunya perquè sigui més resolutiu i més independent de les empreses.

7. Els serveis de premsa són una de les sortides laborals i professionals amb més futur.Cal una descriminació de continguts entre els informatius, i aquells que incorporen ingredients de màrqueting o publicitat. És crearà un registre que inclourà aquells que funcionen en règim d'autònoms o altres figures jurídiques.

8. El CPC ha d'incloure la premsa gratuïta, que com la resta de mitjans de comunicació ha de tenir el seu espai dins de la professió.

9. Aprofundir en la millora i el reconeixement del periodisme especialitzat, com és el cas del periodisme d'esports.

10. Restablir la funció real dels estudiants en pràctiques, que és aprendre i no ocupar un lloc de treball, i vetllar pel drets dels col·laboradors sense contracte.

11. Fer un pla de formació permanent i reciclatge dels professionals en col·laboració amb les Universitats i les empreses del sector, a partir dels dèficits detectats en el Llibre Blanc de la Professió Periodística a Catalunya, publicat recentment.

12. Exigir la supressió del sistema de blocs electorals minutats durant les campanyes electorals, la imposició del senyal televisiu “realitzat”, i les conferències de premsa en què no es permeten preguntes.

13. Proposar la modificació d’aquells punts de la proposició de llei de l’Estatut del Periodista Professional que entren en contradicció amb les funcions del Col·legi. És essencial que el Col·legi conservi tota l’autoritat en l’expedició de l’acreditació de periodista.

14. Potenciar un model comunicatiu, rigorós, equànime i de qualitat, i en el qual el català sigui la llengua vehicular, tant en els mitjans públics com en els privats.

15. Promoure la millora de la qualitat i la utilització de la llengua catalana als mitjans, ja que és un element bàsic en la qualitat del producte periodístic.

16. Impulsar l’espai de comunicació català, intensificant les relacions amb organismes similars al Col·legi a d’altres territoris dels Països Catalans.

17. Garantir en tot moment la igualtat de drets i deures dels seus col·legiats, així com procurar l’harmonia, la col·laboració i la solidaritat entre els col·legiats, evitant la competència deslleial.

18. Informar sobre les bases de les proves d’aptitud per a l’accés dels periodistes a la funció pública, així com vetllar per l’establiment de les degudes garanties quant a la realització de les esmentades proves.

19. Recollir de la societat civil les demandes d’aquesta envers la professió, generant la informació, l’anàlisi i el debat necessari per tal de sensibilitzar-la i donar resposta adient a les esmentades demandes.

2) QUÈ FAREM DINS DEL COL·LEGI EN AQUESTS QUATRE ANYS

1. Informatitzar els sistemes de comunicació entre el Col·legi i els col·legiats i entre els mateixos col·legiats. Millorar i ampliar les prestacions de la web i la Intranet.

2. Adequar les quotes a les noves generacions de professionals, perquè no siguin un obstacle econòmic per a la seva participació.

3. Revisar a fons els serveis que el Col·legi presta als associats. Millorar-los, ampliar-los i, sobretot, ajustar-los a les necessitats reals i tangibles de la professió, amb especial incidència en l’assistència sanitària i jurídica, fiscal i financera (autònoms, periodistes sense contracte, facturació, IRPF, IVA, renta...), així com en l’accés a serveis d’Internet i telefonia mòbil.

4. Reformar els Estatuts del Col·legi per fer més àgil i transparent el procés electoral: el vot per correu ha de ser personal i certificat per tal d’oferir més garanties; i s’ha de reduir el nombre d’avals que calen per presentar candidatures. Estudiar la possibilitat d’implantar el vot electrònic.

5. Crear una executiva delegada de la Junta per resoldre els problemes de gestió quotidians, reservant així les reunions de la Junta a l’anàlisi dels grans problemes de la professió.

6. Crear el telèfon d’atenció al col·legiat.

7. Potenciar la coordinació del Col·legi amb els comitès de redacció dels mitjans, associacions professionals i sindicats.

8. Crear una associació vinculada al Col·legi als periodistes que no es poden col·legiar perquè no tenen la llicenciatura, però que exerceixen com a tal.

9. Millorar la connexió i la interrelació entre les diferents juntes de demarcació, buscant fórmules que defugin la tendència centralista de Barcelona.

10. Impulsar actes de debat i de reflexió sobre els problemes que afecten la professió. Organitzar el Vè Congrés del Periodistes Catalans durant aquest mandat.

11. Impulsar la posada en marxa de l’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació (OMEI), que es va llançar al Diàleg organitzat pel CPC al Fòrum 2004.

12. Incrementar la col·laboració amb les diferents facultats de Periodisme de Catalunya per obrir línies de recerca sobre els darrers trenta anys de la professió.

13. Replantejar la línia de publicacions del Col·legi perquè s’adeqüi a les necessitats actuals dels col·legiats.